Ja tornem a ser a la carretera

Diari d’ un conductor occidental a Tailàndia, capítol 2: obstacles mòbils

Gràcies a la PSP i al joc Need for speed he aconseguit millorar els meus reflexes a la carretera tailandesa.

Ara com ara vaig a treballar a les 6 del matí, ja que d’aquesta manera el número de cotxes (coneguts com a obstacles mòbils) és reduït i em permet agafar pràctica i confiança a les mans del volant. Per cert, us presento el KIT (Kotxe Indestructible Tailandès):

Bé aquest és el KIT III: el primer... bé, sí, està viu, ja us ho explicaré; i el segon era excessivament thai (tunning oriental, una mica massa per mi). Sempre he portat el mateix model, un Toyota Corolla Altis 1.8 automàtic (l'equivalent a un Corolla Sedan europeu). Sols hi ha un problema i és que és gran però de mida tailandesa, és a dir, que està molt bé però si s'asseu algú a darrera va una mica esclafadet (les cames d'un thai són una mica més curtes que les nostres).

Per cert, que aquesta setmana m'he tret el carnet de conduir thai. Quin riure de test: mirar colors i accelerar i frenar en un simulador. Ara sí, ja sóc legal del tot!!

"Papieles para todos"

Avui m'han donat el permís de treball, ja sóc legal!!!! Ara podem estar al país de les pinyes fins el 31 de gener del 2551 (2008 segons el nostre calendari; que ningú pateixi que tornarem).

Les illetes (ses no; koh)

De novembre a febrer és la millor època per anar de platjes, ja que fa bon temps però el sol encara no crema massa. Així doncs, estem aprofitant aquest mes al màxim per anar a fer el conguito cada cap de setmana que podem.

Prop de casa hi ha dues illes principals (i mil illetes més). La primera, Koh Land ("illa del coral") està a 40 minuts en ferry des de Pattaya. Potser no és la més maca que hem vist, però igualment té platges cristal·lines i és la que ens queda més a prop de casa, de manera que és ideal per anar-hi a passar un matí.

L'altra, Koh Samet, és una mica més al sud, a una horeta de cotxe més una horeta de ferry. Tot i que hi ha diferents platges amb bungalows on passar-hi el cap de setmana, nosaltres de moment només hi hem anat en excursionetes d'un dia.

Primer vàrem fer el guiri i vàrem contractar un paquet turístic amb taxi, transport i menjar, però la veritat és que ho vam trobar una mica car; així doncs, el segon cop hi vam anar pel nostre compte, amb xofer de Purac fins al ferry i pickup fins la platja que ens va semblar més maca (i més allunyada de la resta de farangs). Tot anava bé fins que ens vàrem discutir amb el taxista perquè ens volia cobrar més que la tarifa estandard. Ens hi vàrem negar i el tio no va tenir més remei que portar-nos a lloc... però, com a bon thai, ens la va tornar i a traïció: un cop érem a la part de darrere del pick up, va fer el camí fins a la platja a tot gas, derrapant a cada corba (a mi em va sortir la coca-cola pels aires) i passant per tots els sots possibles. Quin desastre i quina por!! Al final ens va deixar a la platja i va marxar derrapant per evitar-se una possible denúncia per part nostre. Òbviament, amb el taxi de tornada no vàrem discutir el preu i fins i tot li vam donar propina!!!

Per cert, tot sigui dit: la platja que vam triar de Koh Samet, preciosa i el menjar deliciós!

A la carretera, o a la carrera

Primers de març. Ara resulta que fa un mes que tinc xofer (no ha estat ben bé així, però no entrarem en detalls) i, per tant, se m'ha acabat el període d'adaptació: d'ara endavant, o pago el xofer o condueixo jo.
Ho hem sospesat una bona estona. D'una banda, hem vist que el trànsit és completament caòtic (sense oblidar que condueixen per l'esquerra!). Però també hem pogut comprovar que tenir xofer és més aviat una mica engorrós, ja que és difícil entendre-s'hi (són thais, la gran majoria sense coneixements d'anglès) i quan realment el necessites no us enteneu i acaba tot liat. Total, que hem decidit que som prou hàbils com per conduir per aquí.

Així doncs, començo una sèrie de mini capítols explicant el dia a dia de la conducció: senyals, avançaments, curiositats... i elefants.

Diari d’un conductor occidental a Tailàndia, capítol 1: mans al volant

Avui us explicaré el funcionament del cotxe i com utilitzen els thais les carreteres.

Anem per parts. Aquí tot està canviat: el volant a la dreta, el canvi de marxes (per sort automàtic, una cosa menys a controlar) a l’esquerra; intermitents a la dreta i “limpias” a l’esquerra (no us estranyi, doncs, que quan avanço posi els “limpias”).

Condueixen per l'esquerra, com els anglesos. Per tant, el carril ràpid és el dret. El voral sovint es transforma en un carril d’incorporació etern, és a dir, t’incorpores al voral i quan puguis a la carretera; el voral, però, també té ús de carril ultraràpid (m'hi poso i avanço a tot quisqui) i un tercer ús (el més freqüent) com a carril de doble sentit (sí, doble sentit) per les motoretes tipus scooter. Les situacions interessants es donen quan els tres usos coincideixen......jejejeje.

Les carreteres thais tenen una cosa que en diuen "U turn", és a dir, una zona habilitada per fer un canvi de sentit. Al contrari que a Europa, però, no has de sortir de la carretera; senzillament, hi ha un buit a la mitjana. ....Peeeero què passa?, que es fa des del carril dret i com a conseqüència et trobes que el carril ràpid passa a ser lent perquè hi ha un cotxe que vol fer un "U turn". Així doncs, de ràpid a lent en un plis plas (sinó catatxof, patapam, pim pam pum) .

Avui he fet tard a la feina. Els de l'agència de lloguer m'han portat el cotxe a casa aquest matí i he estat una hora donant voltes per la nostra zona residencial, per practicar. El principal problema és que tens tot el volum del cotxe a l'altra banda, és a dir, ni pajorela idea de calcular les mesures del cotxe; sovint vaig menjat-me el voral i ja he pujat un parell de cops a la vorera. No diré quina cara posa l'Erika quan condueixo, ja que la seva banda és la que va fora de control.

De Pattaya a Jomtien

Després de passar un grat mes d'aclimatació a l'hotel Mercure, ens ha arribat el moment de buscar apartament. I ara que ja coneixem Pattaya, no ens ha costat gens triar la zona; es tracta de Pratamnak, un turonet fronterer entre el bullici del centre de la ciutat i la tranquil·litat de Jomtien Beach.

Foto: Hotel Mercure

Pattaya és una antiga vila de pescadors que va començar a rebre vaixells americans rumb cap a Vietnam i que en poc temps va esdevenir un centre d'oci per a mariners (crec que ens entenem tots). Poc a poc va evolucionar cap al típic poble de costa (Salou és un bon símil).

Avui en dia continua tenint un paisatge espectacular, amb un mar blau i llargues platges de sorra, així com un gran nombre d'apartaments on viuen a parts iguals jubilats europeus (amb les seves joves dones tailandeses), turistes reincidents i una malgama d'expatriats que s'han aglutinat a Pattaya perquè en 100 km a la rodona hi ha molta indústria i és una ciutat convenient pels serveis que dóna.

Però actualment en queda ben poc d'aquell poble de pescadors. Ara, Pattaya és coneguda pels seus gogo-bars, que no són res més que bars amb noies tailandeses que s'ofereixen a ser la teva “Thai Lady” per un període de temps indeterminat i a un preu raonable, amb l'esperança que tu (o el pròxim faràng que coneguin) les tregui del país. Aquests locals es poden trobar a qualsevol carrer de la ciutat, si bé el més conegut és l’anomenat “Walking Street" (algo així com el "carrer del pecat" a Sitges).

Jomtien, en canvi, al sud de la ciutat, és una zona bastant més tranquil·la cap on s'ha desplaçat el turisme familiar i expatriats que no han vingut aquí a buscar sexe.

Nosaltres viurem en el que aquí anomenen "condominium", que no és res més que un bloc d'apartaments amb seguretat privada (dos thais que es passen el dia dormint). Estarem en un vuitè pis a primera línia de mar; de fet, tenim accés directe a la platja, que està a uns 10 metres de casa, i una magnífica piscina on diem que farem natació a diari (de moment m'ho crec).

Només té una habitació, però el menjador és prou gran per posar-hi un matalès doble, així que no cal dir que estarem encantats de tenir convidats. Segur que trobarem a faltar l'hotel: el completíssim bufet dels esmorzars, els nois del tuktuk, els sopars de luxe vora la piscina i el socorrista repartint "pinxos" de fruita durant les hores més caluroses. Però d'altra banda ja teníem ganes de no dependre dels horaris de ningú i de preparar-nos el menjar al nostre gust, per exemple sense bullir l'enciam i amanint-lo només amb oli d'oliva.

El lloc, a Pratamnak Road, és prou maco i està ben comunicat: prop de casa tenim una parada de mototaxi que per 20 baht et porten al capdamunt del carrer i allí van passant tuk-tuks compartits cap a qualsevol punt de Pattaya. A més, si anem en cotxe, no cal travessar tot el poble per arribar a l'autovia, cosa que em permet guanyar molt de temps a l'hora d'anar a treballar (el trànsit a Pattaya és demencial).

Purac Family Day

Benvinguts al “dia de la família”, una de tantes costums laborals tailandeses que no deixen de sorprendre’ns. La idea és molt senzilla: un cop l’any és obligat (i reclamat pels treballadors natius) enfilar-se a un autocar i anar a passar un dia tots junts amb les respectives famílies. Això sí, l’excursió ha de ser llarga, d’un mínim de 3 hores de carretera, perquè pugui ser considerada com a tal.

Vam quedar a les 6 del matí del dissabte en un punt de trobada de Pattaya. Allà ens van recollir dos autocars i ens van portar cap al resort. Van ser 5 hores de camí, “amenitzades” amb karaoke thai. Inoblidable (o millor dit, traumàtic).

Aquesta vegada el destí escollit va ser la província de Kanchanaburi, en un resort a tocar el riu Kwai (amb unes vistes magnífiques!). Com que el lloc donava prou de sí, no hi vam estar un dia sinó tot el cap de setmana.

Un cop repartits els bungalows, vam començar l’activitat central de la jornada: una gimcama. Els organitzadors van fer varis grups mixtes, procurant que els occidentals quedéssim ben repartits. No enteníem perquè mostraven tant d’interès en separar-nos... fins que ens vam trobar davant la primera pista: totes les instruccions estaven redactades en tailandès ! Això, evidentment, va fer les proves més divertides i més entretingudes, sobretot després d’haver-nos guanyat la confiança dels nostres companys d’equip i aconseguir "traduccions" a l’anglès bastant acceptables. Al capvespre, un cop recuperats de la gimcama, vam fer un sopar de germanor amb una rifa inclosa. A mi em van tocar 3 regals: primer un joc de cafè moníssim, després el mateix joc de cafè i, per últim, un tercer joc de cafè idèntic que els altres dos. Suposo que vaig trencar unes quantes estadístiques; aquest any provaré fortuna a la grossa de Nadal! Un cop acabat el sorteig va començar la festa grossa: el joc de les cadires i el més que esperat karaoke! L’Erika va córrer molt i va quedar tercera i jo, com a guiri (o farang, que diuen aquí), no em vaig poder negar a cantar. Sort dels cubates, que em van ajudar una mica, i del meu amic Kees. Visca U2.

Una setmaneta

Hola a tothom!

Primer de tot, excuses per la desconnexió durant aquesta primera setmaneta. La veritat és que el tema del jetlag fa mal, mooooolt de mal. Penseu que me'n vaig al llit a l'equivalent de les 6 de la tarda de Barcelona... Em costa horrors dormir, però bé, ja em vaig adaptant a l'horari thai.

Aquí la rutina dels àpats és curiosa, semblant a l'europea però amb menjar thai: et lleves a les 6, esmorzes cap a les 8 (jo, un cafè i ells... el que els hi fotis davant amb arròs), dines a les 12 (arròs o "lice", com diuen ells, amb quelcom més) i acabes sopant... bé, jo sopo a les 8 del vespre... jejejeje, ja sóc del país!!

Com us dic, del tema menjar, la veritat és que és boníssim i baratíssim, però es troba a faltar un tall de fuet o una mica de manxego, tot i que no ens queixarem, no. Una cosa curiosa: per dinar cada persona porta el seu arròs al vapor i un plat amb qualsevol cosa thai, el fica al mig de la taula i tothom menja de tot; vamos, com si a Barcelona cada u es porta el panet i un plat i fem festa!

En quant a la feina, doncs bé, interessant i motivadora. A més a més m'esperaven amb els braços oberts (inconscients!!!).
El meu dia a dia comença a les 6 del matí sortint del llit i acaba sobre les 18.30 tornant a l'hotel, després un passeig amb l'Erika, un soparet i a mirar pelis importades de casa. Per mi està bé i l'Erika també ho porta bé, però l'hotel li comença a pesar. Tot just comencem a mirar apartaments.

El cap de setmana fem excursions. La setmana passada varem anar a Koh Samet, una illeta a 2 hores de "casa", però va fer mal dia, potser un dels dies més freds de l'hivern... 27 graus! jajajajja. Flipareu, però aquí estan de rebaixes d'hivern, amb jerseis i bufandes als aparadors.

Bé, us passo unes fotos del cap de setmana de sol i platja i quan estigui més ben instal·lat ja faré més mails.

Una abraçada i ens veiem!

Pd: el de la foto és el meu colega de projecte.
Pd2: aquest finde anem al riu kwai, sí sí, el del pont :)