Pattaya és una antiga vila de pescadors que va començar a rebre vaixells americans rumb cap a Vietnam i que en poc temps va esdevenir un centre d'oci per a mariners (crec que ens entenem tots). Poc a poc va evolucionar cap al típic poble de costa (Salou és un bon símil).
Avui en dia continua tenint un paisatge espectacular, amb un mar blau i llargues platges de sorra, així com un gran nombre d'apartaments on viuen a parts iguals jubilats europeus (amb les seves joves dones tailandeses), turistes reincidents i una malgama d'expatriats que s'han aglutinat a Pattaya perquè en 100 km a la rodona hi ha molta indústria i és una ciutat convenient pels serveis que dóna.
Però actualment en queda ben poc d'aquell poble de pescadors. Ara, Pattaya és coneguda pels seus gogo-bars, que no són res més que bars amb noies tailandeses que s'ofereixen a ser la teva “Thai Lady” per un període de temps indeterminat i a un preu raonable, amb l'esperança que tu (o el pròxim faràng que coneguin) les tregui del país. Aquests locals es poden trobar a qualsevol carrer de la ciutat, si bé el més conegut és l’anomenat “Walking Street" (algo així com el "carrer del pecat" a Sitges).
Jomtien, en canvi, al sud de la ciutat, és una zona bastant més tranquil·la cap on s'ha desplaçat el turisme familiar i expatriats que no han vingut aquí a buscar sexe.
Nosaltres viurem en el que aquí anomenen "condominium", que no és res més que un bloc d'apartaments amb seguretat privada (dos thais que es passen el dia dormint). Estarem en un vuitè pis a primera línia de mar; de fet, tenim accés directe a la platja, que està a uns 10 metres de casa, i una magnífica piscina on diem que farem natació a diari (de moment m'ho crec).
Només té una habitació, però el menjador és prou gran per posar-hi un matalès doble, així que no cal dir que estarem encantats de tenir convidats. Segur que trobarem a faltar l'hotel: el completíssim bufet dels esmorzars, els nois del tuktuk, els sopars de luxe vora la piscina i el socorrista repartint "pinxos" de fruita durant les hores més caluroses. Però d'altra banda ja teníem ganes de no dependre dels horaris de ningú i de preparar-nos el menjar al nostre gust, per exemple sense bullir l'enciam i amanint-lo només amb oli d'oliva.
El lloc, a Pratamnak Road, és prou maco i està ben comunicat: prop de casa tenim una parada de mototaxi que per 20 baht et porten al capdamunt del carrer i allí van passant tuk-tuks compartits cap a qualsevol punt de Pattaya. A més, si anem en cotxe, no cal travessar tot el poble per arribar a l'autovia, cosa que em permet guanyar molt de temps a l'hora d'anar a treballar (el trànsit a Pattaya és demencial).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada