Purac Family Day

Benvinguts al “dia de la família”, una de tantes costums laborals tailandeses que no deixen de sorprendre’ns. La idea és molt senzilla: un cop l’any és obligat (i reclamat pels treballadors natius) enfilar-se a un autocar i anar a passar un dia tots junts amb les respectives famílies. Això sí, l’excursió ha de ser llarga, d’un mínim de 3 hores de carretera, perquè pugui ser considerada com a tal.

Vam quedar a les 6 del matí del dissabte en un punt de trobada de Pattaya. Allà ens van recollir dos autocars i ens van portar cap al resort. Van ser 5 hores de camí, “amenitzades” amb karaoke thai. Inoblidable (o millor dit, traumàtic).

Aquesta vegada el destí escollit va ser la província de Kanchanaburi, en un resort a tocar el riu Kwai (amb unes vistes magnífiques!). Com que el lloc donava prou de sí, no hi vam estar un dia sinó tot el cap de setmana.

Un cop repartits els bungalows, vam començar l’activitat central de la jornada: una gimcama. Els organitzadors van fer varis grups mixtes, procurant que els occidentals quedéssim ben repartits. No enteníem perquè mostraven tant d’interès en separar-nos... fins que ens vam trobar davant la primera pista: totes les instruccions estaven redactades en tailandès ! Això, evidentment, va fer les proves més divertides i més entretingudes, sobretot després d’haver-nos guanyat la confiança dels nostres companys d’equip i aconseguir "traduccions" a l’anglès bastant acceptables. Al capvespre, un cop recuperats de la gimcama, vam fer un sopar de germanor amb una rifa inclosa. A mi em van tocar 3 regals: primer un joc de cafè moníssim, després el mateix joc de cafè i, per últim, un tercer joc de cafè idèntic que els altres dos. Suposo que vaig trencar unes quantes estadístiques; aquest any provaré fortuna a la grossa de Nadal! Un cop acabat el sorteig va començar la festa grossa: el joc de les cadires i el més que esperat karaoke! L’Erika va córrer molt i va quedar tercera i jo, com a guiri (o farang, que diuen aquí), no em vaig poder negar a cantar. Sort dels cubates, que em van ajudar una mica, i del meu amic Kees. Visca U2.