diumenge, 23 de març de 2008

Hora de tornar a casa: fent balanç

23 de març de 2008. 22h.
Hotel Royal Benja, Bangkok.

Última nit a Tailàndia. M'agradaria escriure una carta de comiat, per tancar aquest cicle, ... però se'm fa estrany perquè em costa de creure que realment estiguem "tancant un cicle". Igual que en Gerard, sóc molt conscient que demà volem cap a Barcelona, però encara no he assimilat que no tornarem a Pattaya. I és que es fa difícil renunciar a la gent que hem conegut aquí, als companys de Purac, a la colla de submarinisme, a la platja, als viatges i, en resum, a la bona vida que ens hem pogut permetre pel fet de ser expatriats.



Foto: comença el cicle, a l'aeroport del Prat (Bcn)...

Foto: ...i s'acaba, empaquetant els trastos del pis de Pattaya.

De totes maneres, també és cert que una part de nosaltres té ganes de tornar a casa. Si bé és molt probable que d'aquí un parell de mesos estiguem insuportables i busquem desesperadament la manera de tornar al sud-est asiàtic, ara com a ara creiem que ja va essent hora de retrobar-nos amb la família (mai havia estat tan temps sense veure'ls!!), de tornar a quedar amb els amics i, en el meu cas, de buscar feina.

Hem passat aquestes últimes setmanes acomiadant-nos de tothom. No cal dir que hi ha hagut moments tristos i molt emotius, però també petites festes i alguna que altra borratxera. En qualsevol cas, no hem parat de rebre regals i infinites mostres d'afecte. Des d'aquí volem donar les gràcies a tots; sabeu que teniu dos amics a Barcelona, pel que faci falta.

Fotos: sopar de comiat amb la gent de Purac Thailand, al Cabagges and Condoms.

Foto: esmorzar-comiat de dones, al Pan Pan.

Foto: probablement el comiat més emotiu, de la Maura.

Foto: últimes immersions amb els Aquanauts.

Foto: ens acomiadem d'en Labró al Bella Napoli (quina borratxera!!)

Suposo que en aquests moments és quan toca mirar enrere i fer balanç de com han estat de profitosos els 14 mesos que hem viscut aquí. El temps ens donarà la raó (o no), però crec que ja podem avançar que aquesta experiència ens ha canviat la vida per sempre... o, si més no, la manera d'enfocar-la. Segur que a partir d'avui, ens serà impossible quedar-nos indiferents quan ens parlin de Tailàndia.

Aquest any i dos mesos ens ha passat volant... però a la vegada hem aprofitat tant els dies i hem viscut tan intensament que sembla que faci molt temps que estem aquí. No tot han estat flors i violes ni ens emportem una imatge idílica d'aquest país. Com a mostra, una llista de tot allò que creiem que trobarem o no a faltar de tornada a casa:

NO TROBAREM A FALTAR...:
  • Les carreteres "asfaltades" que perden l'asfalt quan menys t'ho esperes.
  • L'entramat de carreteres i autopistes de Bangkok.
  • Que ens omplin de quincalla en tornar-nos el canvi (si fas una compra per 816,25 baht, no entenen per què els dónes 1020 baht en lloc de 1000).
  • La manca de lleis i marcs legals.
  • Els wc tailandesos (públics, s'entén).
  • Conduir darrera dels "sawngtaews", amb les corresponents parades cada mig minut.
  • La inaptitud dels perruquers per fer "metxes" o qualsevol tipus de pentinat que surti dels estàndards asiàtics.
  • El cafè tailandès.
  • La humitat.
  • El regateig exagerat (per exemple, a l'hora d'agafar un taxi).
  • Els constants "where are you going?" i "10 baht!".
  • La contaminació de Bangkok.
  • La manca de voreres decents que et permetin moure't a peu per la ciutat.
  • Les gogo's de Pattaya, els russos i els nòrdics que només vénen per sexe.
  • L'actitud d'algunes recepcionistes, que sembla que visquin permanentment a l'edat del pavo.
  • El riure tonto de quan alguna cosa no va bé.
  • La conducció suïcida.
  • La música tailandesa i els seus karaokes.
  • La TV i ràdio tailandeses.
  • Els mosquits.
  • Els escarbats gegants, les rates... i les serps, és clar.
  • Les deixalles tirades a qualsevol lloc, la manca de manteniment del medi i la pudor que desprenen alguns carrers de Bangkok.




QUE TROBAREM A FALTAR...:

  • La gent que hem conegut aquí.
  • Els elefants a peu de carretera.
  • Els temples d'estil budista.
  • Les platges paradisíaques.
  • El submarinisme en general i la gent de l'Aquanauts.
  • Les escapadetes de cap de setmana a les illes properes.
  • Els viatges.
  • Els càlids mesos d'hivern.
  • El preu de la nostra vivenda, del cotxe i de la benzina (tot a càrrec de l'empresa).
  • Els preus tailandesos en general.
  • El regateig per diversió, aconseguint arribar a un bon acord.
  • L'ambient de Pattaya (amb moooolts matisos, òbviament).
  • Que ens netegin els vidres a la benzinera (i que ens omplin el dipòsit sense haver de moure ni un dit).
  • Que ens facin les bosses al supermercat.
  • Les palmeres; encara que el paisatge no sempre sigui precisament agradable, hi donen un toc exòtic.
  • El "colorido" dels autobusos i camions.
  • Poder parlar en veu alta sense que els demés ens entenguin.
  • L'aigua / te que t'ofereixen en entrar a alguns establiments.
  • El fet de conèixer gent constantment i intercanviar-hi experiències.
  • Els policies tailandesos i les seves lleis (200 baht de multa per excés de velocitat... uns 4 euros).
  • El menjar tailandès (el peix fresc del Savoey, els plats típics del Cabbage, ...) i el no tailandès (el tiramisú del Bella Napoli, ...).
  • Els massatges.
  • Els "sawngtaews" com a mitjà de transport per dins del poble.
  • La música en directe dels bars.
  • Les paradetes de menjar dels carrers, especialment les de fruita fresca (rentada i tallada!).
  • Els cinemes de Bangkok, concretament la sala Nokia amb els seus seients totalment reclinables i el luxe de la sala d'espera.
  • En resum, la bona vida o, essent més exactes, viure com uns reis per només quatre duros.


... i tot allò agradable, o no tant, que recordarem amb nostàlgia, o no, mentre tinguem memòria.