No sabem exactament si ens han vingut a veure aprofitant que viatjaven per Tailàndia, o si van decidir anar-se'n a Tailàndia perquè nosaltres érem aquí. Sigui com sigui, en Joan i la Maria han passat per casa. Ha estat una visita intermitent (d'aquí el títol): semblava que no s'atrevissin a instal·lar-se amb nosaltres, però com si alhora no tinguessin cap ganes de marxar d'aquí.
La primera trobada va ser a petició nostra. Estem parlant del 4 de setembre, dia en què la parelleta de barcelonins arribaven a Bangkok. Els que hàgiu parlat amb nosaltres ja sabreu que, d'uns mesos ençà, tenim una norma no escrita, tan senzilla com que ningú pot entrar a casa nostra (procedent de Catalunya, s'entén) sense una ampolla d'un bon oli d'oliva i uns quants embotits. En Joan ja ens va avisar que tenien intenció de visitar els temples d'Angkor (Cambodja) abans de quedar amb nosaltres, però això no va impedir que els féssim els encàrrecs habituals; jo mateixa em vaig oferir per anar-los a rebre a l'aeroport i recollir la "nostra" maleta, de manera que ells no haurien de viatjar carregats i nosaltres podríem tornar a omplir la nevera amb menjar del bo. I així ho vam fer. Van arribar amb retard, esgotats del viatge i amb poca gana, però encara els quedaven unes hores fins a arribar a l'hotel de Siem Reap, de manera que els vaig portar a dinar. A canvi, ells em van donar la maleta amb els embotits, l'oli, la pasta i les llenties (mmmmmm!!!!) i ens vam acomiadar fins al cap de tres dies.
Foto: dinant a l'aeroport de Suvarnabhumi (Bangkok), després de mig dia de vol.7 de setembre de 2007. Vam quedar en un carreró de Sukhumvit, al centre de Bangkok. Ells venien de Cambodja; nosaltres, de Pattaya. Un cop dutxats i instal·lats a l'hotel Royal Benja (un dels nostres favorits per la seva bona relació qualitat - preu), vam recarregar les piles a base de menjar italià i ens vam dirigir a Patpong, zona de gogo bars i falsificacions per excel·lència. Allà la Maria ja va començar a comprar.
Foto: entre samarretes Laposte i bolsos Luisbuton.
Dissabte va ser un dia intens, amb les ja clàssiques visites al Palau Reial (Grand Palace) i els temples del buda estirat (Wat Pho) i de l'albada (Wat Arun). Per variar una mica, a la tarda vam intentar assistir a un combat del famós Muay Thai, un tipus de boxa on l'única norma és utilitzar guants, però els preus eren escandalosos i vam decidir quedar-nos a fora de l'estadi, passejant per un mercat nocturn al parc Lumphini (l'equivalent al Hyde Park anglès). Vam anar a dormir d'hora, no tant perquè l'endemà havíem d'estar de peu a les 6 del matí sinó perquè els nostres moneders començaven a buidar-se massa ràpid.
Foto: imitant els "yaaks" (guardiants) del Gran Palace.
Foto: fent fotos de Bangkok des del Wat Arun.
Diumenge a primera hora vam anar al mercat de Chatuchak, amb les seves "només" 15.000 paradetes on venen absolutament de tot a uns preus més que interessants (prèvia sessió de regateig, és clar). No us direm com en vam sortir de carregats, especialment les noies; tant que, per compensar l'estona que li havíem fet passar a en Joan (que no suporta anar de compres) a la tarda vam anar a l'IT Mall, uns magatzems amb centenars de botigues dedicades a la imatge i l'electrònica, on es va comprar a molt bon preu una càmera submarina... per poder anar a fer fotos als taurons de Koh Tao! (quines ganes, ja em direu).
Foto: una de les milers de paradetes de Chatuchak.
Foto: en Joan llegint-se les instruccions de la seva nova càmera, mentre els altres ens prenem un refresc.
L'endemà dilluns, ens vam tornar a acomiadar d'ells a l'aeroport de Suvarnabhumi, on els esperava un avió en direcció a Chiang Mai.
Onze dies més tard, després de recórrer una part del nord de Tailàndia, fer una visita ràpida a Luang Prabang (antiga capital de Laos) i acabar a les illes Tao i Samui, al sud, ens vam retrobar a l'aeroport d'U-Tapao, a mitja hora de Pattaya. Aquesta vegada sí que s'instal·larien a casa, contents de poder descansar en un lloc més íntim que els hotels i els hostals on havien estat durant el darrer mes. Dia de relax a la piscina, sopar lleuger a la terrasseta... i poca cosa més. L'endemà al matí els vam portar a Suvarnabhumi, ara ja sí per tornar a Barcelona, a començar a pensar en les vacances de l'any vinent.
L'únic destacable d'aquells dies va ser el fet de trobar-nos, per primera vegada des que som a Tailàndia, amb una parella de catalans!!! Per fi algú amb qui poder xerrar en la nostra llengua. Ens vam emocionar tant, que l'encarregat del 7 Eleven va començar a sospitar de nosaltres i ens va fer fora del local, després d'estar-nos més de mitja hora xerrant davant la nevera de les begudes. 
