dilluns, 24 de setembre de 2007

Visites 5, 5 bis i 5 bis bis

No sabem exactament si ens han vingut a veure aprofitant que viatjaven per Tailàndia, o si van decidir anar-se'n a Tailàndia perquè nosaltres érem aquí. Sigui com sigui, en Joan i la Maria han passat per casa. Ha estat una visita intermitent (d'aquí el títol): semblava que no s'atrevissin a instal·lar-se amb nosaltres, però com si alhora no tinguessin cap ganes de marxar d'aquí.


La primera trobada va ser a petició nostra. Estem parlant del 4 de setembre, dia en què la parelleta de barcelonins arribaven a Bangkok. Els que hàgiu parlat amb nosaltres ja sabreu que, d'uns mesos ençà, tenim una norma no escrita, tan senzilla com que ningú pot entrar a casa nostra (procedent de Catalunya, s'entén) sense una ampolla d'un bon oli d'oliva i uns quants embotits. En Joan ja ens va avisar que tenien intenció de visitar els temples d'Angkor (Cambodja) abans de quedar amb nosaltres, però això no va impedir que els féssim els encàrrecs habituals; jo mateixa em vaig oferir per anar-los a rebre a l'aeroport i recollir la "nostra" maleta, de manera que ells no haurien de viatjar carregats i nosaltres podríem tornar a omplir la nevera amb menjar del bo. I així ho vam fer. Van arribar amb retard, esgotats del viatge i amb poca gana, però encara els quedaven unes hores fins a arribar a l'hotel de Siem Reap, de manera que els vaig portar a dinar. A canvi, ells em van donar la maleta amb els embotits, l'oli, la pasta i les llenties (mmmmmm!!!!) i ens vam acomiadar fins al cap de tres dies.
Foto: dinant a l'aeroport de Suvarnabhumi (Bangkok), després de mig dia de vol.

7 de setembre de 2007. Vam quedar en un carreró de Sukhumvit, al centre de Bangkok. Ells venien de Cambodja; nosaltres, de Pattaya. Un cop dutxats i instal·lats a l'hotel Royal Benja (un dels nostres favorits per la seva bona relació qualitat - preu), vam recarregar les piles a base de menjar italià i ens vam dirigir a Patpong, zona de gogo bars i falsificacions per excel·lència. Allà la Maria ja va començar a comprar.

Foto: entre samarretes Laposte i bolsos Luisbuton.

Dissabte va ser un dia intens, amb les ja clàssiques visites al Palau Reial (Grand Palace) i els temples del buda estirat (Wat Pho) i de l'albada (Wat Arun). Per variar una mica, a la tarda vam intentar assistir a un combat del famós Muay Thai, un tipus de boxa on l'única norma és utilitzar guants, però els preus eren escandalosos i vam decidir quedar-nos a fora de l'estadi, passejant per un mercat nocturn al parc Lumphini (l'equivalent al Hyde Park anglès). Vam anar a dormir d'hora, no tant perquè l'endemà havíem d'estar de peu a les 6 del matí sinó perquè els nostres moneders començaven a buidar-se massa ràpid.

Foto: imitant els "yaaks" (guardiants) del Gran Palace.

Foto: fent fotos de Bangkok des del Wat Arun.

Diumenge a primera hora vam anar al mercat de Chatuchak, amb les seves "només" 15.000 paradetes on venen absolutament de tot a uns preus més que interessants (prèvia sessió de regateig, és clar). No us direm com en vam sortir de carregats, especialment les noies; tant que, per compensar l'estona que li havíem fet passar a en Joan (que no suporta anar de compres) a la tarda vam anar a l'IT Mall, uns magatzems amb centenars de botigues dedicades a la imatge i l'electrònica, on es va comprar a molt bon preu una càmera submarina... per poder anar a fer fotos als taurons de Koh Tao! (quines ganes, ja em direu).

Foto: una de les milers de paradetes de Chatuchak.

Foto: en Joan llegint-se les instruccions de la seva nova càmera, mentre els altres ens prenem un refresc.

L'endemà dilluns, ens vam tornar a acomiadar d'ells a l'aeroport de Suvarnabhumi, on els esperava un avió en direcció a Chiang Mai.

Onze dies més tard, després de recórrer una part del nord de Tailàndia, fer una visita ràpida a Luang Prabang (antiga capital de Laos) i acabar a les illes Tao i Samui, al sud, ens vam retrobar a l'aeroport d'U-Tapao, a mitja hora de Pattaya. Aquesta vegada sí que s'instal·larien a casa, contents de poder descansar en un lloc més íntim que els hotels i els hostals on havien estat durant el darrer mes. Dia de relax a la piscina, sopar lleuger a la terrasseta... i poca cosa més. L'endemà al matí els vam portar a Suvarnabhumi, ara ja sí per tornar a Barcelona, a començar a pensar en les vacances de l'any vinent.

dimarts, 4 de setembre de 2007

Koh Chang 3

D'entrada, hem de dir als més observadors que no és un error: abans del "tres" hi va haver una segona estada a Koh Chang, sobre la qual no vam creure necessari publicar-ne res. Va ser només un cap de setmana de relax, per assimilar que les vacances estaven anul·lades i que en qüestió d'hores ens havien canviat gairebé tots els plans que teníem pels propers set mesos. Ni tan sols ens vam molestar a buscar un altre hotel; vam tornar on ens havíem allotjat el primer cop i ens vam dedicar, simplement, a descansar. L'únic destacable d'aquells dies va ser el fet de trobar-nos, per primera vegada des que som a Tailàndia, amb una parella de catalans!!! Per fi algú amb qui poder xerrar en la nostra llengua. Ens vam emocionar tant, que l'encarregat del 7 Eleven va començar a sospitar de nosaltres i ens va fer fora del local, després d'estar-nos més de mitja hora xerrant davant la nevera de les begudes.
Però tornem a Koh Chang 3. Com ja és costum (i pràctic) vam passar la nit de divendres a Trat, on vam gaudir una vegada més del senzill però deliciós menjar del seu mercat nocturn i de l'amabilitat dels amos de la Pop Guesthouse. Aquest cop ens acompanyava l'Astrid, una noia holandesa en pràctiques a Purac que acabava d'instal·lar-se a Pattaya.
Foto: entrada d'un dels bungalows de la Pop Guesthouse, a Trat.
Dissabte vam decidir matinar i agafar el ferry de primera hora. La nostra sorpresa va ser descobrir que el primer ferry no sortia a les 7 sinó a les 8 o quan estigués ple (és un dels inconvenients d'estar en plena temporada baixa!).

El dia no ens acompanyava gaire; ens va plovisquejar durant tot el trajecte i hi havia un gran núvol negre que amenaçava bona part de l'illa. Així que un cop a terra, ens va semblar més oportú conduir cap a la banda oest, on encara hi tocava el sol; d'aquesta manera fèiem temps mentre esperàvem per fer el "check-in" i alhora exploràvem una part encara desconeguda per nosaltres.

Foto: l'Astrid, amb una platja de Koh Chang al fons.

Vam passar unes quantes hores visitant indrets preciosos i finalment vam agafar una carretera fins al final de l'illa, on ens vam inventar una platja de terra vermella d'allò més maca i molt, molt solitària.

Cap al migdia ens vam presentar a l'hotel. En aquesta ocasió havíem escollit el resort Aana, seguint la recomanació d'aquells catalans. Es tractava d'un lloc realment paradisíac: habitacions i bungalows de diferents categories, tots al costat d'un riu que podíem recórrer amb caiac fins a una platja privada, on la confluència del riu amb el mar feia de marc perfecte per unes postes de sol espectaculars.

Al capvespre ens vam dedicar a fer de turistes i vam apuntar-nos a un tour amb barca pel riu per veure ni més ni menys que cuques de llum! D'entrada ens vam pensar que ens prenien el pèl i, mig en broma mig en sèrio, ens vam dedicar a buscar els cables que encenien totes aquelles llumetes tan ben col·locades sobre els manglars. Però de seguida ens vam deixar captivar per la màgia de l'espectacle i ens vam meravellar amb els centenars d'animalons que il·luminaven la nit.

I diumenge al matí vam aprofitar al màxim els caiacs, tot i la pluja, anant riu amunt i riu avall fins a la "nostra" platja.

De seguida va ser l'hora de deixar l'habitació. A la tarda, carretera i manta (5 hores) i cap a Pattaya de nou, que l'endemà començaria una setmana de feina molt dura.