Cap de setmana a Singapur

Singapur!!! Terra de la cervesa Tiger. Illeta al sud de Malàsia. Ciutat-estat que va aconseguir la independència quan els musulmans malaios van pensar que ja n'estaven fins el capdamunt dels budistes xinesos que manegaven l’illa i van decidir separar-se'n (i ho van aconseguir, gràcies a que ells no tenien un Carallod-Rovira que, per sortir a la foto, ho aixafava tot).

Els singapurenys no compten amb la simpatia de cap país del seu voltant, probablement perquè són massa treballadors i torracollons (en petits cercles se'ls coneix com als "nazis orientals"). La visió que ens n'hem emportat nosaltres és que Singapur és un indret idílic, on tot està al seu lloc, ben indicat, ordenat i increïblement net; per fi uns dies fora del caos, l'anarquisme i el descontrol tailandès!

Al país hi conviuen 4 comunitats: xinesos, hindús, europeus i malaios (els mataos). Tots els cartells estan escrits en xinès, hindú, anglès i malaio i entre ells parlen l'anglès de Singapur (singlish), de manera que l'idioma no va suposar cap dificultat per moure'ns per allà. I el millor de tot és que es respira un clima de pau i tranquil·litat, on aquesta malgama de cultures s'uneixen per aconseguir una prosperitat econòmica i gaudir junts de la seva gran passió culinària: quin menjar!!! En un carrer de Chinatown vam menjar el millor "rollito de primavera"que hem tastat mai i unes delícies dolces boníssimes; en un restaurant hindú... ufff, quin curry, excel·lent i picant, com ha de ser!; al barri europeu, el famós cranc amb chilli o pebre negre (personalment vaig atacar el de pebre)... Una varietat inhumana de plats per llepar-se'n els dits.

Però bé, d'alguna manera o altra havíem de cremar tots aquests àpats, així que ens vam recórrer tota la ciutat a peu.

Singapur té quatre barris, equivalents a les quatre comunitats que hi viuen: l'àrab (petit i no gaire maco, excepte per les típiques botigues d'espècies), l’hindú (també petit però ple de colors i de temples), el xinès (mmmmm, quin menjar) i el colonial (elegant i majestuós). Ara estan acabant de construir la part nova on hi ha el Merlion, la nova imatge de Singapur (una cap de lleó amb cos de sirena); és una zona realment maca, moderna i molt occidental.

Ciutat neta, agradable, ordenada, amb un metro modern, amb indicacions clares, ...neta, neta, neta, la paraula és neta, tot brilla; els taxis són antics però fan goig, la línea antiga del metro està netíssima, no vam veure ni un paper a terra en tota la ciutat! Tot fa goig. I la gent és súper educada; només cal treure el mapa i ja vénen a ajudar-te (amb singlish, però t'ajuden).

Tota aquesta netedat i educació no hi és per casualitat, ja que Singapur és un estat força controlat. Per exemple, les multes són de 500 euros per menjar al metro, 1000 euros per fumar, està prohibit importar i/o consumir xiclets a Singapur... Potser una mica exagerat tot plegat, però els dóna bon resultat (si fos legal podries fer un pic-nic al terra de qualsevol estació de tren, de la higiene que hi ha!). Això sí, pels carrers no veus ni un policia; tots van de camuflatge (no tipus Rambo ni disfresats de cranc gegant, sinó de paisà!).

Els preus, en general, són més elevats que a Tailàndia però més assequibles que a Barcelona. I en quant a tecnologia, a veure, hi ha les últimes novetats del mercat, però tampoc a cap xollo de preu; vam comprar una càmera per l'Erika que ens va costar 40 euros menys que a Barna (sí que és més barat, però no hi ha duros a 4 pessetes).

Com tota illa, hi ha poca cosa a fer, així que els singapurenys tenen dos vicis:

1-Shopping: hi ha centres comercials a tot arreu, preferiblement amb les primeres plantes sota terra, amb una gran bòveda central per on entra la llum del carrer. Hi ha mes centres comercials que persones, és increible!, amb models exclusius (hi havia unes bambes addidas que no havíem vist mai, llàstima que no tenien la talla de l'Erika, però vaja, per flipar). No us dic què vàrem comprar perquè encara em fa mal quan miro la visa.

2-Sentosa: és una illa que hi ha al sud de Singapur i que s'hi pot anar amb telecabina o gonorail. Hi ha platges artificials fantàstiques, un aquari, un telecadira per després baixar amb un trineu de rodes, etc. Resumint, un parc d'atraccions per distreure els singapurenys. No cal dir que, com sempre, està súper ben fet i molt ben cuidat, uffff, una passada.

Quina ciutat!, la veritat és que és la meva ciutat perfecte, on tot esta on ha d'estar, net, ben conservat, en ordre, amb disciplina, gent amable perquè sí!!... Vaja, tot el contrari que els patates dels Thai!!! Ara ja estic de tornada al caos, al somriure fàcil i al "ohhhhhhh, krab" ("aaah, sí" que fan els thai i que vol dir "vale, per mi com si neva, passo de tot").

PD: no em pregunteu quin impuls em va fer comprar un suc de "weat grass" (bri de blat) ni em pregunteu pel gust, ok?? Si voleu algun suc demaneu consell a l'Erika, que ella va comprar-ne un de canya de sucre (crec que queda demostrat qui té bon gust dels dos).

PD2: Marina, aquí hi ha edificis molt xulos !