Visites 6: el bloch de blog al nostre blog

Aquest cap de setmana hem tingut una visita particularment interessant. Que ningú s'ofengui, diem "interessant" en el sentit de poder intercanviar (i sobretot escoltar) experiències i anècdotes d'arreu. Es tracta de l'Hugo, un company d'Esade i aventurer on n'hi hagin, que ha tingut el detall de passar-nos a veure durant la seva parada al sud-est asiàtic, en plena volta al món.

De mutu acord, vam decidir passar únicament la nit de divendres a Bangkok i sortir l'endemà al matí cap al nord-oest de Tailàndia. La nostra intenció era arribar fins al Pas de les Tres Pagodes, a la frontera amb Birmània, però sabent que si trobàvem massa controls policials acabaríem girant cua (tal com estan les coses al país veí, tampoc era qüestió de jugar-se-la).

I així ho vam fer. Dissabte ens vam llevar a trenc d'alba i, després de fer un bon esmorzar al bufet de l'hotel, vam començar a fer quilòmetres. Vam conduir fins a Sangkhlaburi, a 350 km de Bangkok. Va ser un trajecte llarg, però com més lluny anàvem més ens fascinava el paisatge: teníem natura verge a banda i banda, amb preciosos llacs enmig de selva, boscos i demés zones verdes. Potser el més impactant va ser trobar la carretera gairebé del tot deserta.

Foto: pantà de Khao Laem, de camí a Sangkhlaburi.

Cap allà a les dues vam arribar a lloc. Teníem una reserva al Burmese Inn, un resort de les afores del poble. Eren uns bungalows austers però bastant acollidors, on ens esperaven amb els braços oberts. Estàvem només a 25 km de la frontera amb Birmània i l'hostalera ens explicava que cada dia l'anaven a veure nens i nenes sortint de l'escola, demanant-li ajuda; però evidentment ella no hi podia fer res.

Vam passar la tarda passejant per un poblat Mon, una ètnia birmana que viu allà refugiada des de fa molts anys. Tot i tenir paradetes de records i parlar força l'anglès, es notava que no era un lloc especialment turístic. Els nens ens miraven, reien i els més atrevits fins i tot ens saludaven. Se'ls veia feliços. I es respirava una tranquil·litat...! Ens preguntàvem què devia fer aquella gent per passar el dia.

Fotos: nens i nenes de l'ètnia Mon.

Per connectar el poblat amb Sangkhlaburi, el principal poble de la zona, es va construir el pont de fusta més llarg de tot Tailàndia. Actualment no hi pot transitar cap vehicle excepte les bicicletes, però els habitants de la zona continuen utilitzant-lo molt i es manté en bon estat. Un dels costums i distraccions dels nens autòctons consisteix en saltar al riu des del pont de fusta... i l'Hugo va decidir imitar-los.Foto: el pont de fusta més llarg de Tailàndia.

Foto: l'Hugo saltant del pont, sota la mirada atenta d'un nen autòcton.

L'endemà vam visitar un petit temple a peu de carretera i vam arribar sense problemes fins a la frontera, al conegut però minúscul Pas de les Tres Pagodes. El nostre amic va fer-se el despistat i va passar a l'altra banda de la barrera, aconseguint per part dels guàrdies res més que una salutació afable i un gran somriure. Nosaltres no vam gosar intentar-ho, conscients que qualsevol problema amb el passaport d'en Gerard podia significar la pèrdua del seu permís de treball i la conseqüent expulsió del país. Però el cert és que estava tot tan tranquil que era difícil d'imaginar que uns metres més enllà estaven en guerra.
Foto: davant de les Tres Pagodes.

Foto: nosaltres dos a la frontera entre Tailàndia i Myanmar (Birmània).

No deixa de ser curiós el fet que vam esmorzar en un bar on la terrassa feia de valla fronterera. Vaja, que mentre menjàvem un bon plat d'arròs (amb te amb llet) podíem tenir perfectament un braç a Birmània i el cul a Tailàndia.
Foto: l'Hugo esmorzant al límit de Tailàndia.

Ja de tornada, vam parar a refrescar-nos al parc natural de Sai Yok. Ens vam banyar en una de les cascades i vam dinar en un d'aquests restaurants tailandesos tan "autèntics", amb plats de plàstic i menjar picant.
Fotos: l'Hugo i en Gerard davant la cascada de Kroengkrawia.

Després vam parar a fer quatre fotos al pont més famós de Kanchanaburi (no sabem si per la pel·lícula o per la història en sí) i vam desfer el camí fins a Bangkok, on l'Hugo s'havia de trobar amb la seva mare un dia després per continuar viatjant per aquestes terres.
Foto: l'Hugo posant al mig del pont sobre el riu Kwai.

PD: Si voleu seguir les aventures de l'Hugo, feu clic a l'enllaç El bloch de blog (altament recomanat!)