dilluns, 20 d’agost del 2007

Koh Phi Phi: cinc dies al paradís

A finals de juliol vam aprofitar un pont de cinc dies per fer de turistes amb majúscules i anar a les illes Phi Phi. D'entrada ens ho preníem més com una visita obligada que com un destí escollit, però el cert és que en vam tornar meravellats.

El punt de partida va ser la ciutat de Krabi, una preciosa capital de província fluvial amb unes postes de sol espectaculars a la vora del riu i uns paisatges captivadors amb grans roques i coves.
Phi Phi és un grup de dues illes: Phi Phi Don, on vam estar allotjats, i Phi Phi Leh, un parc natural encara del tot verge on no és permès pernoctar. Una i altra són grans roques cobertes de vegetació en mig del mar i envoltades de sorra; això fa que els paisatges siguin impressionants i sorprenents. Us direm que tot i ser l'illa més turística que hem visitat fins ara, és també una de les mes maques. No hi ha carreteres ni cotxes a Phi Phi, així que sols hi ha dues maneres de desplaçar-se per l'illa: caminant o amb la típica barqueta del país, el que en anglès en diuen "long-tail boat" (barca de popa llarga).
Vàrem anar un parell de matins a Phi Phi Leh, a Maya Bay ("La Playa"). És un indret paradisíac; estàs en una platja envoltada de roques i muntanyes, amb uns penyasegats impactants i una aigua verda i blava que talla la respiració. Però crec que no us estem dient res de nou, ja que a tots ens va caure la baba al veure la pel·lícula.

Vàrem aprofitar els dies al màxim, llevant-nos a trenc d'alba i anant al llocs abans que ningú; d'aquesta manera vam poder gaudir dels paisatges sols acompanyats per la natura (no us podeu ni imaginar les legions i legions de japonesos que treien el cap a mig matí).

No ens va fer gaire bon temps, però sí el suficient com per broncejar-nos i iniciar-nos en el buceig. Hem de confessar que la primera vegada que vam enfonsar el cap sota l'aigua, amb les ulleres i el tub, ho vam trobar bastant claustrofòbic, però de seguida vam tenir la nostra recompensa: una infinitat de coralls i peixos de colors se'ns van aparèixer davant nostre com per art de màgia. Simplement espectacular.


L'anècdota del viatge va tenir lloc la tarda de dissabte, mentre ens relaxàvem en una de les moltes platges de l'illa. Se’ns va acostar un noi tailandès, a qui intentàvem treure’ns de sobre perquè crèiem que ens volia vendre alguna cosa. Però ell insistia molt... i llavors el vam entendre: ens deia que ens enretiréssim una mica perquè podia venir un tsunami. Un tsunami!! I deia que ens enretiréssim una mica?!?! No sabíem massa com reaccionar. El mar semblava tan tranquil com sempre (amb una marea estranyament baixa, això sí), però totes les barques van allunyar-se de la costa i tothom es va quedar a l’expectativa. Així que, juntament amb una parella d’italians, vam decidir refugiar-nos a dalt d’un turó fins que va deixar de sonar l’alarma. Més tard ens van explicar que hi havia hagut un terratrèmol de grau 7 a Indonèsia i que això podia haver provocat un tsunami. Per sort tot va quedar en això, una anècdota, una historieta més per explicar quan anem a fer el cafè.