Com era d’esperar, Angkor Wat i la resta de meravelles ens van fer posar la pell de gallina. Tots els temples en sí són una gran obra, des de la immensitat d’Angkor fins als minuciosos treballs a la pedra del Banteay Srei, passant per les cares enigmàtiques de Bayon, la piràmide de Pre Rup i els arbres centenaris que cobreixen el temple de Ta Prohm (famós per la pel·lícula Tomb Raider). Però observar aquestes belleses amb la sortida i/o la posta de sol com a fons de pantalla, no té preu.
D’altra banda, tant la gent (encara poc escarmentada pel turisme) com el minúscul trosset de país que vam veure ens van fascinar. Realment va ser com viatjar enrere en el temps: carrers sense asfaltar, bicis i motos (sense retrovisors!) enlloc de cotxes i una població bàsicament rural. Nosaltres, europeus de ciutat, no vam poder evitar sorprendre’ns al veure nenes de 10 anys fent quilòmetres en bici per portar la llenya a casa i nens de la mateixa edat manant el bestiar (si entréssim en guerra, aquesta canalla ens passaria la mà per la cara en quant a supervivència).
Ens vam allotjar en un hotel de luxe al centre de Siem Reap, pagant un preu ridícul per les comoditats de les quals disposàvem. Normalment en tenim prou amb hostals o "guesthouses", però aquesta vegada necessitàvem saber que, després d’hores i hores de caminar sota un sol de justícia, ens esperava una bona dutxa, la piscina i una habitació on realment descansaríem a gust.
En quant a la ciutat, només dir que és vibrant i amb esperit jove i que ens va saber greu no gaudir de més temps per conèixer-la a fons. Qui sap si estem de sort i tenim l’oportunitat de tornar-hi algun dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada