En Gerard de seguida va haver de tornar cap a Pattaya, ja que l’endemà treballava, però les “nenes” ens vam quedar uns dies a fer turisme a la capital. Vam començar per endinsar-nos en els mercadillos de Chinatown i en les paradetes de falsificacions de Pat Pong; vam visitar la casa de Jim Thompson, el Grand Palace i el buda reclinat del Wat Pho; vam anar de compres pels grans centres comercials i ens vam deixar seduir per la cuina tailandesa. Tot això sota un sol que cremava i una humitat que ens deixava xopes tan sols sortir de l'hotel. Qui ens ho havia de dir que ens esperaven litres i litres de pluja...! Però no avancem els esdeveniments.
En Gerard va venir a buscar-nos a mitja setmana, aprofitant el viatge per passar per l'ambaixada a renovar-se el passaport. I, casualitats de la vida, allà vam conèixer la Fiona, una escocesa propietària d'uns bungalows situats a l'illa on anàvem el cap de setmana següent.
Ja a les portes del cap de setmana, vam enfilar-nos al cotxe i vinga a fer quilòmetres, aquesta vegada en direcció oest. Vam fer nit a Phetchaburi, en un hostal de mala mort amb uns matalassos prou còmodes, i vam continuar baixant fins a Chumphon. Per cert, vam fer els 800km de camí sota una tempesta de llamps i trons i una pluja cada vegada més intensa. 
Després, 4 hores de ferry i una hora més (eterna!!) travessant l'illa fins a trobar els bungalows, procurant no perdre el control del Suzuki per les pendents fangoses per la pluja (sí, el cotxe era de lloguer, però jo no ho havia passat tan malament des de l'aventura del taxista de Koh Samet).
És cert que ens va ploure molt, moltíssim. El que havien de ser uns dies de relax total a les platges paradisíaques del sud de Tailàndia, es van convertir en una setmana de pluja intensa i continuada, nit i dia, com mai s’havia vist abans en aquesta regió (no sembla cosa dels monzons sinó més aviat del canvi climàtic). Així doncs, vam acabar passant les hores jugant a l’UNO amb aquell parell d’australians que, com nosaltres, s’havien vist obligats a substituir l’excursionisme per l’illa en llargues estones al bar.
Per sort vam saber canviar de plans a temps i vam tornar cap a Pattaya, perquè “les nenes” poguessin empapar-se una miqueta més de la vida tailandesa: bon menjar (ja fos en un restaurant de luxe o en una paradeta de carrer), el regateig als mercats del poble, els temples, el trànsit caòtic i els tuk-tuks i, al final del dia, els massatges thais.
Els dos dies següents, mentre les "nenes" enllestien les compres d'última hora i començaven a preparar les maletes per marxar, en Gerard ja estava a Holanda per feina. Des d’allà va haver d'anar cap a Barcelona, per un tema familiar (actualment ja gairebé resolt); doncs bé, m’ha comentat que va passar molt fred (estàveu a 25ºC!), que va fer tot el circuït del seu pàrquing conduint per la banda esquerra i que tenia la sensació que intentaven timar-lo a tot arreu (quina vergonya de preus!!). Com a recompensa, va passar unes estones fantàstiques amb la seva gent i va tornar carregat de galetes, més embotits i oli d’oliva del bo. No cal dir que n’hem fet un bon ús: sopar català pels amics més íntims, a base de pa amb tomàquet i embotits, amanida catalana, patates braves i truita de patata i ceba. Vam triomfar. Gràcies!!
