Visites 7: al Grand Palace també hi plou!

Continuem amb visites des de la capital catalana, encara que aquesta vegada amb arrels osonenques: l'Ester i en Raúl, després de quinze dies viatjant per Tailàndia, també han passat per casa. És fàcil imaginar que no vam parar de xerrar en tot el camí des de l'aeroport fins a Pattaya; ens havíem de posar al dia mútuament i, a més, m'havien d'informar de tot el que havien visitat aquests dies (curiosament, gairebé tots els llocs on havien estat encara són desconeguts per mi i en Gerard: Chiang Mai, Mae Hong Son, Phuket).

En el seu primer dia a Pattaya, vam estar voltant força per la ciutat. Es tractava d'ensenyar-los el millor i el "no tant bo" que tenim aquí, és a dir, des del Sanctuary of Truth fins als gogo bars, passant per la Beach Road, els bons restaurants, el turó de Pratamnak i les paradetes de falsificacions del Mike's. Feia molta xafogor, com ja és habitual, però va ser divertit i ells dos ho van aprofitar per començar comprar.Foto: Raúl i Ester al Sanctuary of Truth, encara en construcció (d'aquí que portin cascs).

Foto: vistes de Pattaya Beach des del restaurant del Royal Garden Plaza.

Divendres ens ho vam prendre amb més calma. Vam començar amb un banyet a la piscina del nostre apartament, després de comprovar que la platja de davant de casa estava tan bruta com de costum; vam dinar a un "fish and chips" de Jomtien, al més pur estil britànic i ens vam dirigir a Bangkok, on passaríem el cap de setmana. Per sopar vam anar a un dels nostres restaurants favorits, l'italià Bella Napoli. Allà havíem quedat amb en Jaume, un manlleuenc resident a la capital tailandesa amb qui estem sempre en contacte, i vam acabar la nit en un pub de Sukhumvit, escoltant música en directe (un grup molt bo, per cert).

El dissabte se'ns presentava molt més mogudet. Es diu que no es pot dir que s'ha estat a Bangkok fins que no s'ha visitat el Grand Palace, de manera que vam començar per aquí. Ens queixàvem del dia, estava "massa tapat per fer bones fotos"... fins que es va posar a ploure, i de valent! Vam haver de refugiar-nos sota una teulada del temple durant més de mitja hora. Això sí, les fotografies de després van ser espectaculars, amb tota la brillantor de l'or empapat per la pluja.Foto: xàfec al Grand Palace.

Seguint amb la nostra ruta, sortint del Palau Reial vam visitar els seus temples veïns, el Wat Pho i el Wat Arun. Després, un bon dinar (tailandès, aquest cop sí) i una estona de migdiada per recuperar forces. El vespre el vam passar a Patpong, bàsicament comprant rellotges, samarretes i bolsos (que és tot el que es pot fer allà que sigui del nostre interès).
Foto: davant del buda reclinat, al Wat Pho.

I si dissabte vam acabar el dia comprant, diumenge el vam començar de la mateixa manera: en aquest cas, regatejant al mercat de Chatuchak (cita obligada per tothom qui vulgui tornar carregat a casa sense haver de buidar gaire la butxaca).

Foto: en Raúl i l'Ester comprant en una parada de Chatuchak.

Després de deixar les bosses a l'hotel, vam anar a dinar al Siam Centre. Un cop recuperats i aprofitant que érem per aquella zona vam entrar al MBK, que vindria a ser com el Patpong ficat dins d'un centre comercial i sense la part del sexe; és a dir, un centre comercial ple de botiguetes de falsificacions on cadascú intenta aconseguir un millor preu a base de regateig.

Ja era fosc quan vam tornar al soi 5 de Sukhumvit, on l'Hugo i la seva mare (que tornaven de Cambodja) ens esperaven per sopar.

Només quedava recollir les maletes i anar cap a l'aeroport, a agafar l'avió de tornada a casa.

Visites 6: el bloch de blog al nostre blog

Aquest cap de setmana hem tingut una visita particularment interessant. Que ningú s'ofengui, diem "interessant" en el sentit de poder intercanviar (i sobretot escoltar) experiències i anècdotes d'arreu. Es tracta de l'Hugo, un company d'Esade i aventurer on n'hi hagin, que ha tingut el detall de passar-nos a veure durant la seva parada al sud-est asiàtic, en plena volta al món.

De mutu acord, vam decidir passar únicament la nit de divendres a Bangkok i sortir l'endemà al matí cap al nord-oest de Tailàndia. La nostra intenció era arribar fins al Pas de les Tres Pagodes, a la frontera amb Birmània, però sabent que si trobàvem massa controls policials acabaríem girant cua (tal com estan les coses al país veí, tampoc era qüestió de jugar-se-la).

I així ho vam fer. Dissabte ens vam llevar a trenc d'alba i, després de fer un bon esmorzar al bufet de l'hotel, vam començar a fer quilòmetres. Vam conduir fins a Sangkhlaburi, a 350 km de Bangkok. Va ser un trajecte llarg, però com més lluny anàvem més ens fascinava el paisatge: teníem natura verge a banda i banda, amb preciosos llacs enmig de selva, boscos i demés zones verdes. Potser el més impactant va ser trobar la carretera gairebé del tot deserta.

Foto: pantà de Khao Laem, de camí a Sangkhlaburi.

Cap allà a les dues vam arribar a lloc. Teníem una reserva al Burmese Inn, un resort de les afores del poble. Eren uns bungalows austers però bastant acollidors, on ens esperaven amb els braços oberts. Estàvem només a 25 km de la frontera amb Birmània i l'hostalera ens explicava que cada dia l'anaven a veure nens i nenes sortint de l'escola, demanant-li ajuda; però evidentment ella no hi podia fer res.

Vam passar la tarda passejant per un poblat Mon, una ètnia birmana que viu allà refugiada des de fa molts anys. Tot i tenir paradetes de records i parlar força l'anglès, es notava que no era un lloc especialment turístic. Els nens ens miraven, reien i els més atrevits fins i tot ens saludaven. Se'ls veia feliços. I es respirava una tranquil·litat...! Ens preguntàvem què devia fer aquella gent per passar el dia.

Fotos: nens i nenes de l'ètnia Mon.

Per connectar el poblat amb Sangkhlaburi, el principal poble de la zona, es va construir el pont de fusta més llarg de tot Tailàndia. Actualment no hi pot transitar cap vehicle excepte les bicicletes, però els habitants de la zona continuen utilitzant-lo molt i es manté en bon estat. Un dels costums i distraccions dels nens autòctons consisteix en saltar al riu des del pont de fusta... i l'Hugo va decidir imitar-los.Foto: el pont de fusta més llarg de Tailàndia.

Foto: l'Hugo saltant del pont, sota la mirada atenta d'un nen autòcton.

L'endemà vam visitar un petit temple a peu de carretera i vam arribar sense problemes fins a la frontera, al conegut però minúscul Pas de les Tres Pagodes. El nostre amic va fer-se el despistat i va passar a l'altra banda de la barrera, aconseguint per part dels guàrdies res més que una salutació afable i un gran somriure. Nosaltres no vam gosar intentar-ho, conscients que qualsevol problema amb el passaport d'en Gerard podia significar la pèrdua del seu permís de treball i la conseqüent expulsió del país. Però el cert és que estava tot tan tranquil que era difícil d'imaginar que uns metres més enllà estaven en guerra.
Foto: davant de les Tres Pagodes.

Foto: nosaltres dos a la frontera entre Tailàndia i Myanmar (Birmània).

No deixa de ser curiós el fet que vam esmorzar en un bar on la terrassa feia de valla fronterera. Vaja, que mentre menjàvem un bon plat d'arròs (amb te amb llet) podíem tenir perfectament un braç a Birmània i el cul a Tailàndia.
Foto: l'Hugo esmorzant al límit de Tailàndia.

Ja de tornada, vam parar a refrescar-nos al parc natural de Sai Yok. Ens vam banyar en una de les cascades i vam dinar en un d'aquests restaurants tailandesos tan "autèntics", amb plats de plàstic i menjar picant.
Fotos: l'Hugo i en Gerard davant la cascada de Kroengkrawia.

Després vam parar a fer quatre fotos al pont més famós de Kanchanaburi (no sabem si per la pel·lícula o per la història en sí) i vam desfer el camí fins a Bangkok, on l'Hugo s'havia de trobar amb la seva mare un dia després per continuar viatjant per aquestes terres.
Foto: l'Hugo posant al mig del pont sobre el riu Kwai.

PD: Si voleu seguir les aventures de l'Hugo, feu clic a l'enllaç El bloch de blog (altament recomanat!)

Visites 5, 5 bis i 5 bis bis

No sabem exactament si ens han vingut a veure aprofitant que viatjaven per Tailàndia, o si van decidir anar-se'n a Tailàndia perquè nosaltres érem aquí. Sigui com sigui, en Joan i la Maria han passat per casa. Ha estat una visita intermitent (d'aquí el títol): semblava que no s'atrevissin a instal·lar-se amb nosaltres, però com si alhora no tinguessin cap ganes de marxar d'aquí.

La primera trobada va ser a petició nostra. Estem parlant del 4 de setembre, dia en què la parelleta de barcelonins arribaven a Bangkok. Els que hàgiu parlat amb nosaltres ja sabreu que, d'uns mesos ençà, tenim una norma no escrita, tan senzilla com que ningú pot entrar a casa nostra (procedent de Catalunya, s'entén) sense una ampolla d'un bon oli d'oliva i uns quants embotits. En Joan ja ens va avisar que tenien intenció de visitar els temples d'Angkor (Cambodja) abans de quedar amb nosaltres, però això no va impedir que els féssim els encàrrecs habituals; jo mateixa em vaig oferir per anar-los a rebre a l'aeroport i recollir la "nostra" maleta, de manera que ells no haurien de viatjar carregats i nosaltres podríem tornar a omplir la nevera amb menjar del bo. I així ho vam fer. Van arribar amb retard, esgotats del viatge i amb poca gana, però encara els quedaven unes hores fins a arribar a l'hotel de Siem Reap, de manera que els vaig portar a dinar. A canvi, ells em van donar la maleta amb els embotits, l'oli, la pasta i les llenties (mmmmmm!!!!) i ens vam acomiadar fins al cap de tres dies.

Foto: dinant a l'aeroport de Suvarnabhumi (Bangkok), després de mig dia de vol.

7 de setembre de 2007. Vam quedar en un carreró de Sukhumvit, al centre de Bangkok. Ells venien de Cambodja; nosaltres, de Pattaya. Un cop dutxats i instal·lats a l'hotel Royal Benja (un dels nostres favorits per la seva bona relació qualitat - preu), vam recarregar les piles a base de menjar italià i ens vam dirigir a Patpong, zona de gogo bars i falsificacions per excel·lència. Allà la Maria ja va començar a comprar.

Foto: entre samarretes Laposte i bolsos Luisbuton.

Dissabte va ser un dia intens, amb les ja clàssiques visites al Palau Reial (Grand Palace) i els temples del buda estirat (Wat Pho) i de l'albada (Wat Arun). Per variar una mica, a la tarda vam intentar assistir a un combat del famós Muay Thai, un tipus de boxa on l'única norma és utilitzar guants, però els preus eren escandalosos i vam decidir quedar-nos a fora de l'estadi, passejant per un mercat nocturn al parc Lumphini (l'equivalent al Hyde Park anglès). Vam anar a dormir d'hora, no tant perquè l'endemà havíem d'estar de peu a les 6 del matí sinó perquè els nostres moneders començaven a buidar-se massa ràpid.

Foto: imitant els "yaaks" (guardiants) del Gran Palace.

Foto: fent fotos de Bangkok des del Wat Arun.

Diumenge a primera hora vam anar al mercat de Chatuchak, amb les seves "només" 15.000 paradetes on venen absolutament de tot a uns preus més que interessants (prèvia sessió de regateig, és clar). No us direm com en vam sortir de carregats, especialment les noies; tant que, per compensar l'estona que li havíem fet passar a en Joan (que no suporta anar de compres) a la tarda vam anar a l'IT Mall, uns magatzems amb centenars de botigues dedicades a la imatge i l'electrònica, on es va comprar a molt bon preu una càmera submarina... per poder anar a fer fotos als taurons de Koh Tao! (quines ganes, ja em direu).

Foto: una de les milers de paradetes de Chatuchak.

Foto: en Joan llegint-se les instruccions de la seva nova càmera, mentre els altres ens prenem un refresc.

L'endemà dilluns, ens vam tornar a acomiadar d'ells a l'aeroport de Suvarnabhumi, on els esperava un avió en direcció a Chiang Mai.

Onze dies més tard, després de recórrer una part del nord de Tailàndia, fer una visita ràpida a Luang Prabang (antiga capital de Laos) i acabar a les illes Tao i Samui, al sud, ens vam retrobar a l'aeroport d'U-Tapao, a mitja hora de Pattaya. Aquesta vegada sí que s'instal·larien a casa, contents de poder descansar en un lloc més íntim que els hotels i els hostals on havien estat durant el darrer mes. Dia de relax a la piscina, sopar lleuger a la terrasseta... i poca cosa més. L'endemà al matí els vam portar a Suvarnabhumi, ara ja sí per tornar a Barcelona, a començar a pensar en les vacances de l'any vinent.

Koh Chang 3

D'entrada, hem de dir als més observadors que no és un error: abans del "tres" hi va haver una segona estada a Koh Chang, sobre la qual no vam creure necessari publicar-ne res. Va ser només un cap de setmana de relax, per assimilar que les vacances estaven anul·lades i que en qüestió d'hores ens havien canviat gairebé tots els plans que teníem pels propers set mesos. Ni tan sols ens vam molestar a buscar un altre hotel; vam tornar on ens havíem allotjat el primer cop i ens vam dedicar, simplement, a descansar. L'únic destacable d'aquells dies va ser el fet de trobar-nos, per primera vegada des que som a Tailàndia, amb una parella de catalans!!! Per fi algú amb qui poder xerrar en la nostra llengua. Ens vam emocionar tant, que l'encarregat del 7 Eleven va començar a sospitar de nosaltres i ens va fer fora del local, després d'estar-nos més de mitja hora xerrant davant la nevera de les begudes.

Però tornem a Koh Chang 3. Com ja és costum (i pràctic) vam passar la nit de divendres a Trat, on vam gaudir una vegada més del senzill però deliciós menjar del seu mercat nocturn i de l'amabilitat dels amos de la Pop Guesthouse. Aquest cop ens acompanyava l'Astrid, una noia holandesa en pràctiques a Purac que acabava d'instal·lar-se a Pattaya.

Foto: entrada d'un dels bungalows de la Pop Guesthouse, a Trat.

Dissabte vam decidir matinar i agafar el ferry de primera hora. La nostra sorpresa va ser descobrir que el primer ferry no sortia a les 7 sinó a les 8 o quan estigués ple (és un dels inconvenients d'estar en plena temporada baixa!).

El dia no ens acompanyava gaire; ens va plovisquejar durant tot el trajecte i hi havia un gran núvol negre que amenaçava bona part de l'illa. Així que un cop a terra, ens va semblar més oportú conduir cap a la banda oest, on encara hi tocava el sol; d'aquesta manera fèiem temps mentre esperàvem per fer el "check-in" i alhora exploràvem una part encara desconeguda per nosaltres.

Foto: l'Astrid, amb una platja de Koh Chang al fons.

Vam passar unes quantes hores visitant indrets preciosos i finalment vam agafar una carretera fins al final de l'illa, on ens vam inventar una platja de terra vermella d'allò més maca i molt, molt solitària.

Cap al migdia ens vam presentar a l'hotel. En aquesta ocasió havíem escollit el resort Aana, seguint la recomanació d'aquells catalans. Es tractava d'un lloc realment paradisíac: habitacions i bungalows de diferents categories, tots al costat d'un riu que podíem recórrer amb caiac fins a una platja privada, on la confluència del riu amb el mar feia de marc perfecte per unes postes de sol espectaculars.

Al capvespre ens vam dedicar a fer de turistes i vam apuntar-nos a un tour amb barca pel riu per veure ni més ni menys que cuques de llum! D'entrada ens vam pensar que ens prenien el pèl i, mig en broma mig en sèrio, ens vam dedicar a buscar els cables que encenien totes aquelles llumetes tan ben col·locades sobre els manglars. Però de seguida ens vam deixar captivar per la màgia de l'espectacle i ens vam meravellar amb els centenars d'animalons que il·luminaven la nit.

I diumenge al matí vam aprofitar al màxim els caiacs, tot i la pluja, anant riu amunt i riu avall fins a la "nostra" platja.

De seguida va ser l'hora de deixar l'habitació. A la tarda, carretera i manta (5 hores) i cap a Pattaya de nou, que l'endemà començaria una setmana de feina molt dura.

"Suma y sigue"

Resulta que ara, a un mes i mig per inaugurar la nova fàbrica, els "jefes" d'en Gerard s'han adonat del volum de feina que hi ha per fer (i del poc temps que els queda per fer-la) i han prohibit a tots els treballadors agafar-se més de 5 dies seguits de festa.

A efectes pràctics, això representa que les nostres 3 setmanes de vacances a Nova Zelanda han quedat aplaçades fins el febrer de l'any vinent. També ens han ajornat la tornada a casa: no serà per la revetlla de cap d'any, com teníem previst, sinó que probablement tornem pels volts del 20 de març.

El que sí que ens han pogut salvar és la celebració del Nadal a les platges de Sydney. Ja us farem arribar la típica foto amb banyador i el gorro del Pare Noël!

Visites 4: "ratatouille"!

Aquesta setmana hem tornat a tenir convidats. De fet, va ser només un... i se'ns va presentar sense permís, de manera que vam decidir fer-lo fora.

Resulta que un dia, al despertar-nos, vam trobar una galeta rosegada sobre el marbre de la cuina. La capsa corresponent havia estat oberta amb molt mala traça, però la resta del pis estava exactament igual com l'havíem deixat la nit abans, així que el primer que se'ns va acudir va ser acusar-nos mútuament de sonàmbuls. I ens vam oblidar del tema... fins que l'endemà al matí vam trobar una altra galeta, aquesta vegada al bany i acompanyada d'un bon tou de paper de vàter esmicolat. Aquí ja vam començar a veure fantasmes i vam decidir llençar les Digestive i no comprar-ne mai més; fos el que fos el que ens venia a veure, ens havia quedat clar que li agradaven les nostres galetes (que, per cert, són extramadament dolces).

Però la història es va repetir un dia més. Aquesta vegada, el nostre "amic" havia escollit la xocolata en pols. I llavors sí que vam dir prou. Vam trucar l'amo del pis, que ens va prendre per bojos perquè no podia ser de cap manera que tinguéssim un rosegador en un vuitè pis, però tot i així ens va portar verí i una trampa que consistia en una safata plena de cola; havíem de posar-hi menjar i esperar que la bèstia tingués gana. En paraules seves, si teníem un animal a casa, les possibilitats d'atrapar-lo amb allò eren "d'un mil per cent".

I així ho vam fer: una mica acollonits, vam col·locar la safata al terra de la cuina, amb un sobre de sucre i un bon tros de xocolata i ens en vam anar a dormir. Encara no havia passat una hora, que ens va despertar un soroll metàl·lic. I llavors el vam descobrir: enganxat a la trampa hi havia un ratolí d'un pam de llarg!

Tant en Gerard com jo tenim un "respecte" excessiu per determinats animals, de manera que ens vam estar cinc minuts palplantats intentant decidir què en fèiem. I només se'ns va acudir una solució: avisar el guàrdia de l'edifici. El vam fer entrar, li vam ensenyar el ratolí i li vam donar un pal d'escombra i una capsa de sabates. Ell tampoc semblava passar-ho gaire bé, però va saber rematar la feina. Llavors ens vam quedar tots molt més tranquils; nosaltres, per haver trobat i eliminat el ratolí que ens visitava cada nit i el guàrdia... per haver rebut una propina que li assegurava menjar i bona vida fins a final de mes!

Visites 3: vénen els meus pares!

La setmana passada van venir els meus pares a veure'ns. Va ser una visita curta però intensa: en Gerard i jo els havíem preparat una ruta per Tailàndia i part de Cambodja (a petició seva) que ens va deixar a tots esgotats i encantats a parts iguals.

Vam començar fent nit a Bangkok un divendres, per dissabte a primera hora poder enfilar la carretera cap a Kanchanaburi. Allà ens vam fer quatre fotos al famós pont sobre el riu Kwai i ens vam arribar al "Pas de l'infern", un camí que atravessa literalment una muntanya i que va ser obert a base de pic i pala pels presoners de l'imperi japonès durant la Segona Guerra Mundial. El dinar el vam fer en un parc natural de la zona, vora una cascada: amanida de Papaya (només pels paladars habituats), sopa de noodles i el típic "pad thai" (noodles fets a la paella amb herbetes, gambes i una mica de carn).

Diumenge, de tornada a Pattaya, vam passar pel mercat flotant de Damnoen Saduak. Fa més de vint anys que aquest mercat no és res més que una gran atracció turística, però tot i així té el seu encant. Vam llogar una barqueta i ens van passejar per una colla de canals envoltats de paradetes de "souvenirs" i venedors que reclamaven la nostra atenció. No vam ser gaire bons clients, tot sigui dit, però sí que vam marxar d'allà amb un tastet de menjar thai i un parell de barrets típics de les àrees més rurals de Tailàndia.

A mitja setmana, mentre en Gerard continuava treballant, jo vaig acompanyar els meus pares a Cambodja. Els feia molta il·lusió veure els temples d'Angkor i, tot i tenir només dos dies, el viatge realment va valer la pena. Vam fer un recorregut molt semblant al de la primera vegada (Angkor Wat, Angkor Thom, Ta Prohm i Banteay Srei, bàsicament), però acabant amb una visita al Gran Llac; d'aquesta manera vam poder endinsar-nos en la Cambodja més autèntica, molt més pobra però igualment encantadora que Siem Reap.

Foto: els meus pares davant d'Angkor Wat.

La resta de dies vam voltar per Pattaya. Vam començar agafant un “sawngthaew” (mal anomenat tuk-tuk) fins al centre de la ciutat. Allà vam regatejar per aconseguir un parell de rellotges falsos, vam visitar un dels molts temples que hi ha per aquí, ens vam relaxar en un mirador sobre la platja i fins i tot ens vam deixar fer un massatge tailandès. Per acabar, una visita al Sanctuary of Truth, un temple fet exclusivament de fusta conegut per les seves mil i una figures tallades a mà que simbolitzen la visió del Cel i la Terra segons la filosofia oriental.
Foto: passeig per Pattaya en "sawngtaew".

Foto: comprant fruita en un mercat del poble.

Foto: Fina i Esteve davant del Sanctuary of Truth.

I l'últim cap de setmana el vam passar a Bangkok: Grand Palace, Wat Pho, Wat Arun, casa-museu de Jim Thompson i mercat de Chatuchak.
Foto: Gerard i Erika davant del Buda Reclinat (Wat Pho).

Foto: Esteve i Fina al riu Chao Praya de Bangkok, amb el Wat Arun al fons.

Pel que ens han fet arribar, a hores d’ara estan recorrent el poble amb un munt de fotos nostres i mil historietes sobre com la seva filla i el seu xicot viuen el dia a dia en un país on el trànsit és caòtic (gairebé suïcida) i l’idioma incomprensible.

Des d’aquí aprofitem per donar les gràcies a tothom qui, a través d’ells, ens va fer arribar fotos, dibuixos, roba i menjar (l’arròs thai ja ens començava a sortir per les orelles).